Llegir en veu alta, encara a secundària

Hi ha la idea que llegir en veu alta és cosa de primària, que als dotze o tretze anys ja s'ha de llegir «per dins». Però la lectura en veu alta no és una crossa que s'abandona: és una manera diferent de llegir, i a secundària encara hi té un lloc.

Què hi guanyem

Quan un text es diu en veu alta, apareixen coses que en silenci passen de llarg: el ritme d'una frase massa llarga, una coma que falta, una paraula que no s'entén fins que es pronuncia. L'oïda detecta el que l'ull s'empassa.

Un text que sona malament sovint també està mal escrit. Llegir-lo en veu alta ho posa en evidència de seguida.

No es tracta de fer-ho cada dia ni amb tot. Però reservar-hi una estona, de tant en tant, val molt més del que sembla.